Ben carregada
En un primer moment i veient el transit, vaig entendre que creuar el carrer era una mena de ritual cap el suïcidi; en unes poques hores de patiment ja vaig entendre que dins el mateix caos, està l´ordre; milers de motocicletes que van a munt i a vall; carregades amb les mercaderies més inimaginables, taulons […]
Pont de la llum
De dia pot passar desapercebut, però en quan cau la tarda, les bombetes recobren la vida quotidiana i enlluernen els passos mandrosos de vianants, que volen creuar el pont; durant unes hores el pont dona tota la seva llum al llac.
Vida quotidiana
Sense cap pressa, la gent fa els que ha de fer…cadascun en les seves tasques de cada dia; alguna noia es renta el cabell, altres preparant la terrasseta per servi el dinar..algun vailet intenta jugar sense ensopegar ni caure..tot està tranquil, el tren ja avisarà quan s´apropi..a més encara no és l´hora.
Font de la salut
En mig del carrer, tota altiva i sola, aixecada i orgullosa de donar servei. es mostra la font; passa la gent a munt i a vall, i de tant en tant, algú agafa una tassa i es serveix un bon glop d´aigua per calmar la set..fa calor i la font no para de donar aigua […]
Mercat alternatiu
En qualsevol petit espai on menys esperes trobar, hi ha un petit mercat, una compra i una venda; aquesta és la llei i ja tots la coneixen; una mena de joc quotidià en el que només es pot jugar si tens dongs.
Por a la contaminació
Aire enverinat per cents de motius, per cents de verins i encara tot segueix funcionant cada dia; només podem protegir-nos, però no escapar…no morim cada dia, només agonitzem hores i hores.
Hanoi train street
Lentament, però sense minorar la velocitat, el vell tren entra al carrer, avisant del seu pas; sense cap pressa i com de costum, els bar, la gent i les converses es recullen en lenta harmonia quotidiana i el tren passa fregantles mirades…
