En un primer moment i veient el transit, vaig entendre que creuar el carrer era una mena de ritual cap el suïcidi; en unes poques hores de patiment ja vaig entendre que dins el mateix caos, està l´ordre; milers de motocicletes que van a munt i a vall; carregades amb les mercaderies més inimaginables, taulons […]
Pont de la llum
De dia pot passar desapercebut, però en quan cau la tarda, les bombetes recobren la vida quotidiana i enlluernen els passos mandrosos de vianants, que volen creuar el pont; durant unes hores el pont dona tota la seva llum al llac.
s´apropa el monsó
No era el temps, però si era la primera tempesta del que vindria irremeiablement, com sempre. En poques hores va ploure a bots i barrals sense treva i en hores els petits carrers i carrerons eren torrenteres de tota mena d´objectes; la canalla no jugava al carrer, les bicicletes eren sota aigua tèrbola i els […]
Tempesta de mar
En el primer dia de travessia, la tempesta de mar va jugar amb nosaltres, a risc de tenir que cercar una badia per resguardar-nos i evitar algun mal pitjor; navegar entre petites illes, boira i onades traïdores va ser tot el malson, afortunadament.
Self-service
Deambulant per un barri perifèric de Hanoi, no gaire recomanable per els turistes tafaners, farts de mirar i no veure, vaig creuar-me amb aquesta petita paradeta de mocadors i sense fer massa cas, vaig continuar cercant altres fotografies; el que em va llevar l´atenció va ser, que a l´endemà vaig tornar a passar per casualitat […]