Sens dubte m´agraden les fonts urbanes, amb llums i tots els canvis que ens sorprenen; son molt boniques, encara que sempre que les miro em ve un pensament interior, que no puc oblidar i em dol….amb aquesta aigua molts pobles d´Africa podrien tirar endavant; que malament tenim repartit el mon….llàstima.
Tot son mirades
Caminant distret i de sobte em sento observat, espiat, com si algú guaites els meus pensament i cabòries, que molt lluny eren endormiscades; mirant al cel, vaig descobrir un hotel ple d´ulls i sense dir res, em vaig allunyar…
A cel obert
Gratificants imatges, que van vestir les parets del Palau; no passava el temps mentre les fotos i quadres penjats en les nues parets, mostraven els sentiments d´anys passats i al final de l´escala..el cel blau, la llum eterna.
Darrera llum al Port
Comença a caure la tarda, camí del capvespre, on el sol ja volta cap l´oest i el Port, segueix en dansa en el seu tarannà de treball .
Carrers oblidats
A primera hora, sense passes ni brogit quotidià, encara s´entreobre la llum per marcar les ombres de temps passats.