Un dia vaig descobrir que en aquest petit raconet, i des de feia molts anys, dos homes venien a fer una xerradeta, un cigarret i a prendre el te; era un moment de fer una parada en el seu treball quotidià; certament eren una parella de tuk-tuk.
El camí del tren
Qui pot dir que hi ha un camí establert?…el camí es fa caminant cap allà on vas?..certament el caminar és el darrer tresor que ens poden prendre.
Sempre amb el somriure
Hores i hores recollint les fulles precises, sota sol i vent; calor sempre i que fa que la gent mostri el somriure en el seu treball?…una manera de viure?..un tarannà de tranquil·litat ?…però està clar que amb el somriure es viu millor.
Moment del cigarret
Queia irremeiablement la tarda, el brogit de les ones seguia amb el seu tarannà i vaig fer una pausa, perquè era el moment, era el lloc perfecte i no podria canviar res…era el moment de fer un cigarret..
Encara manen els Deus
De temps immemorables, uns homes van fer les estàtues per representar els seus Deus; segles desprès aquestes estàtues segueixen dirigint al poble i penso que en tot el mon, segueixen manant els Deus; que millor manera de manar al poble..per la força o per la Fe.
Cau la tarda
Ja cau el sol, inexorablement, lentament, però en el temps precís i seguim davallant per escales de velles pedres, treballades entre la jungla..un camí en el temps
Pont en el temps
Pont altiu en el que temps passa de reüll, de pedres clavades, de trepitjades mudes i del temps inviolat.
Esperant
Esperant amb desig i angoixa a aquella persona, que no ve, que possiblement no vindrà i el temps passa lent i cínic.És l´espera
