En una passejada fotogràfica vaig trobar a aquestes dones que com cada tarda anaven a buscar llenya per el foc de la cuina; em vaig posar a trencar llenya, que elles no podien físicament, per tal de donar un cop de ma i en una estoneta entre rialles i curiositat, ja que mai havien vist un animal com jo, vaig fer un bon munt de fusta, però molt agraïdes em van dir que no podien carregar-la per que sempre caminaven uns cinc kilòmetres i això les feia estar tranquil·les per unes horetes, si tornaven amb la llenya abans de temps, el seus marits les tornarien a enviar a buscar més llenya. IGUALTAT DE DRETS, si senyor