I es va despertar, saben que tenia l’ànima embolcallada..

Sortosament a cada xuclada que feia de cigarret miraculós, el fum que deixava anar passejant en dansa compassada per corrent d´aire, es feia més bonic; no vaig deixar fugir al cigarret.

Si no ens preguntem el per que, ni ho pensem i callem, res canviarà. Tot serà sempre igual i no ens hem mogut del lloc.

Ara callada, m´imagino quan queia aigua freda per fer reaccionar als pacients; tortures refinades per curar als malats mentals en nom d´una ciència que experimentava amb ells.

De pneumàtics vells, amb enginy convertits en alegres ornaments de jardi; tot un repte.

En una passejada fotogràfica vaig trobar a aquestes dones que com cada tarda anaven a buscar llenya per el foc de la cuina; em vaig posar a trencar llenya, que elles no podien físicament, per tal de donar un cop de ma i en una estoneta entre rialles i curiositat, ja que mai havien vist […]

Sens dubte m´agraden les fonts urbanes, amb llums i tots els canvis que ens sorprenen; son molt boniques, encara que sempre que les miro em ve un pensament interior, que no puc oblidar i em dol….amb aquesta aigua molts pobles d´Africa podrien tirar endavant; que malament tenim repartit el mon….llàstima.